El repte de treballar la vessant emprenedora dels infants i joves des de l’escola

Ara que encetem el nou curs escolar i, amb ell, una reforma de la Formació Professional que ha suposat un canvi d’arrel per a tots els actors del sistema, fora bo de plantejar-nos si com a país estem en bona forma en un aspecte tan concret i important com l’esperit emprenedor entre els alumnes.

El 12 de febrer de 2024 es va publicar el darrer informe del GEM (Global Entrepreneurship Monitor) sobre l’estat de l’emprenedoria a escala mundial. Ja des de l’abstract adverteixen que, tot i que al llarg dels vint-i-cinc anys en què s’ha publicat l’informe “l’emprenedoria ha pres el seu lloc en el panorama global com un component clau de la salut de les economies mundials”, els experts alcen una targeta groga: “alguns indicadors com ara l’educació emprenedora no ha canviat massa al llarg del temps, la qual cosa requereix accions que vagin més enllà per part dels polítics i altres agents”.

Sense dubte, el GEM està associant emprenedoria i empresa, entesa aquesta en un sentit ampli. Tanmateix, convé subratllar que el Departament d’Educació i Formació Professional des de la Direcció General d’Innovació, Digitalització i Currículum, clarifica que entén la competència emprenedora d’una manera menys orientada al context econòmic. Així, se subratlla que l’esmentada competència “potencia la capacitat de donar solucions a oportunitats i problemes que poden ser de naturalesa molt diversa. Però les solucions que es plantegin molt sovint no tindran afany de lucre: poden derivar cap a l’activisme social (transformador, reivindicatiu, participatiu), l’expressió artística, l’àmbit comunicatiu, etc.”. De fet, en el mateix document sobre les competències específiques s’indica que “si aquestes solucions exigeixen la creació d’una estructura econòmica i ofereixen la possibilitat d’extreure’n benefici econòmic, entrem en el terreny de l’educació empresarial” i, anant més enllà, que “aquest tipus d’iniciatives poden sorgir de l’alumnat o bé el professorat pot propiciar-les en l’educació secundària, ja que seran un marc magnífic per adquirir coneixements econòmics cabdals en la vida adulta.”

Així doncs, durant l’educació bàsica, el perfil que persegueix el nostre sistema educatiu pretén “despertar la disposició a aprendre, a arriscar, a afrontar la incertesa, prendre decisions basades en la informació i el coneixement i col·laborar de manera àgil amb altres persones, amb motivació, empatia i habilitats de comunicació i de negociació”, però mantenir els alumnes lluny d’allò que clàssicament s’havia anomenat “ser negociants”. Per això, els primers contactes durant l’educació bàsica amb continguts d’emprenedoria vinculats a la generació de riquesa no comencen, tímidament, fins a l’ESO, al recer de les optatives d’Economia Bàsica, d’Emprenedoria, de vegades de Tecnologia… 

Arribats a Batxillerat, segueix la necessitat de treballar a les aules per “refermar l’esperit emprenedor, tant individual com col·lectiu, amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en si mateix i sentit crític”. Per a l’assoliment ple de la competència seria important assistir a Funcionament de l’Empresa i Disseny de Models de Negoci -una matèria de modalitat-, o bé a les optatives de Formació i Orientació Personal i Professional, Funcionament de l’Empresa o, potser encara millor, Estada a l’Empresa.

Realment, amb tot aquest nou desplegament de competències, projectes globalitzadors a primària, situacions d’aprenentatge, projectes interdisciplinaris o el treballs de recerca, estem parant la suficient atenció als canvis que caldria impulsar des d’educació per a què el teixit emprenedor tingués encara més força des de la base?

Estem d’acord que els emprenedors són capaços d’identificar i explotar noves oportunitats, generar llocs de treball d’alt valor afegit o repensar les cadenes de subministrament i fer-ho, en general, amb una mirada nova, més socialment responsable i compromesa amb els ODS. També sembla que anem a l’una quan diem que depenem massa del turisme i el sector serveis. Però, què fem accelerar la iniciativa emprenedora que genera llocs de treball de qualitat i alt valor? 

Malauradament, no sembla que la formació més directament orientada cap a l’empresa millori substancialment en allò que hem observat fins a Batxillerat. Enguany, a la Formació Professional de Grau Mitjà i de Grau Superior s’hi estrena l’Itinerari personal per a l’ocupabilitat I i II, que posa més el focus en la recerca d’una feina que no pas en despertar el cuquet de l’emprenedoria, a jutjar per quins són els resultats d’aprenentatge que caldrà acreditar. Els esmentats resultats (RA) són:

A Primer

RA1. Distingeix les característiques del sector productiu i defineix els llocs de treball, relacionant-los amb les competències professionals expressades en el títol.

RA2. Assoleix les competències necessàries per a l’obtenció del títol de Tècnic Bàsic en Prevenció de Riscos Laborals.

RA3. Analitza les seves condicions laborals com a persona treballadora per compte d’altri, identificant-les en els principals tipus de canvis i vicissituds rellevants que es poden presentar en la relació laboral, en la normativa laboral i, especialment, en el conveni col·lectiu del sector.

RA4. Analitza i avalua el seu potencial professional i els seus interessos per a guiar-se en el procés d’autoorientació i elabora un full de ruta per a la inserció professional partint de l’anàlisi de les competències, interessos i destreses personals.

RA5. Aplica les estratègies per a l’aprenentatge autònom reconeixent el seu valor professionalitzador, dissenyant i optimitzant el seu propi entorn d’aprenentatge fent ús de les tecnologies digitals com a eines d’aprenentatge autònom, sent coherent amb la seva identitat digital i els seus objectius professionals plantejats en el seu pla de desenvolupament individual.

A Segon

RA1. Planifica i posa en marxa estratègies en els diferents processos selectius d’ocupació que li permeten millorar les seves possibilitats d’inserció laboral.

RA2. Aplica estratègies relacionades amb les competències personals, socials i emocionals per al desenvolupament de la seva iniciativa emprenedora i la millora de la seva ocupabilitat.

RA3. Posa en pràctica les habilitats emprenedores necessàries per al desenvolupament de processos d’innovació i recerca aplicades que promouen la modernització del sector productiu cap a un model sostenible.

RA4. Identifica, defineix i valida idees d’emprenedoria generadores de noves oportunitats a partir d’estratègies d’anàlisi de l’entorn socioproductiu, utilitzant metodologies àgils per l’emprenedoria.

RA5. Desenvolupa un projecte emprenedor d’innovació social i/o tecnològica aplicada en col·laboració amb l’entorn.

En aquest darrer resultat d’aprenentatge s’hi percep un bri d’esperança:

4. Idees emprenedores i noves oportunitats:

4.1 Detecció de necessitats de les persones destinatàries del projecte emprenedor i proposta de solucions.

4.2 Generació d’idees emprenedores per la consecució d’una idea amb valor econòmic, social i/o cultural.

4.3 Disseny d’un model de negoci i/o gestió de la idea emprenedora.

4.4 Anàlisi de models de balanç social, incorporant els valors ètics i socials a l’idea emprenedora.

4.5 Desenvolupament d’un model econòmic i social basat en l’equitat, justícia social i sostenibilitat analitzant la contribució de l’Economia Circular i l’Economia del Bé Comú.

4.6 Anàlisi del macroentorn i microentorn.

4.7 Les entrevistes de problema.

4.8 Posada en pràctica de tècniques de validació d’idees i generació de prototips.

4.9 El màrqueting pel desenvolupament de tècniques de comunicació i venda.

5. El projecte emprenedor:

5.1 Anàlisi dels conceptes bàsics d’emprenedoria i innovació social.

5.2 El lideratge ètic i sostenible en les organitzacions.

5.3 La importància de la tecnologia com a base del canvi del model productiu.

5.4 Desenvolupament del pensament de disseny (Design thinking) per la detecció de necessitats socials i mediambientals.

5.5 Anàlisi dels elements del disseny de models de negoci ecosocials i/o de base tecnològica.

5.6 Alineació de les metes de desenvolupament sostenible amb els models de negoci.

5.7 Formes jurídiques i associatives que poden aplicar-se a al projecte emprenedor.

5.8 Viabilitat del projectes emprenedor: anàlisi de la inversió, costos i beneficis.

5.9 Opcions financeres socialment responsables.

5.10 Definició i participació dels agents implicats al projecte.

I, tanmateix, no és moment de perdre l’esperança! 

Ja tenim implementades en el nostre Sistema Educatiu les Mentories 4.0, per ajudar amb experts alguns centres a treballar el pensament computacional, els llenguatges de programació i la robòtica educativa, des d’infantil! Potser en algun moment proposarem que les empreses que colaboren amb les escoles tinguin algun benefici tangible en les quotes de la seguretat social dels treballadors (no parlo dels pràcticums, que no es poden considerar exactament “treballadors”), en la presentació tributària o en l’accés a determinades licitacions, per exemple.  

En el DECRET 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica s’esperona les escoles cap a la “col·laboració amb els agents educatius de l’entorn: per vincular els aprenentatges que s’esdevenen dins i fora de l’escola, per afavorir l’equitat i l’assoliment de les competències” perquè, segons el Departament, “cal establir una col·laboració amb els agents educatius de l’entorn”. 

Que així sigui, doncs, i que també les petites, mitjanes i grans empreses de casa nostra comencin a veure la importància de contribuir a la formació contínua dels docents: que els millors treballadors imparteixin seminaris a les escoles, que els docents puguin treballar en les infraestructures més sofisticades, que els projectes i les situacions d’aprenentatge tinguin una mirada realment emprenedora… Hi ha feina per fer junts i val la pena engrescar-se amb les paraules que va pronunciar Howard Schultz quan va liderar Starbucks “Dream more than others think practical. Expect more than others think possible. Care more than others think wise.”

Montserrat Brau Altés
Sòcia fundadora de Mastercole

————————————————————————————————————————

Bibliografia

Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (2024). Competències específiques [Document PDF]. 

https://projectes.xtec.cat/nou-curriculum/wp-content/uploads/usu2072/2024/
02/CE.pdf

Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. (2024). Itinerari personal per a l’ocupabilitat [Document Word].

https://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/professionals/fp/titolsloe/area-fol/o_IPO_17052024.docx
GEM (Global Entrepreneurship Monitor) (2023). Global Entrepreneurship Monitor 2023/2024 Global Report: 25 Years and Growing. London: GEM.